AHIR VAM TREBALLAR EL DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE LA DONA, I HO VAM FER A PARTIR D'UN CONTE.
EN UN PRIMER MOMENT TOTHOM VA DIR QUÈ LI AGRADARIA SER QUAN FOS GRAN:
MIQUEL: BOMBER
GALA: DOCTORA COM LA MAMÀ
ROBERT: PILOT D'AVIONS
ILENA: CUINERA
ARIJ: PINTORA
JAN: PINTOR
ION: TREBALLAR AMB ORDINADORS COM LA MAMÀ
FÈLIX: POLICIA
LUIZA: CUINERA COM LA MAMÀ, O SINÓ POLICIA
ERIK: DE NETEJADOR DE CASES
NOA: METGESSA
KAI: COM LA MAMÀ A LES CASETES
ALBERT: PINTOR
DONCS IMAGINAU QUE TOT AIXÒ QUE HEU ESCOLLIT NO PODEU FER PERQUÈ US DIUEN QUE AQUESTA FEINA NOMÉS LA PODEN FER ELS NENS O LES NENES! US AGRADARIA?
EL CONTE ENS PARLA UNA MICA D'AIXÒ: ES TRACTA D'UNA BRUIXA QUE LA MIG OBLIGUEN A FER DE PRINCESA PERQUÈ AIXÒ ÉS EL QUE LI TOCA (ELS REIS NO TENEN FILLS NI FILLES I ELLA ÉS LA FAMILIAR MÉS PROPERA), AL PRINCIPI NO SAP QUÈ PASSA I HO ACCEPTA, PERÒ QUAN VEU LA REALITAT, SER PRINCESA NO LI AGRADA I ELLA VOL SER EL QUE VOL SER, UNA BRUIXA AMB LES SEVES AMIGUES BRUIXES, QUE FA POCIONS I AMB LA MÀGIA AJUDA A LA GENT.
EL LEMA DEL CONTE: JO PUC SER ALLÒ QUE VULL SER!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada